L’etologia (del grec «ηθος» ethos, costum i «λóγος» logos, raonament, estudi i ciència) és la branca de la biologia i la psicologia experimental que estudia el comportament dels animals en els seus medis naturals. En el cas de l’etologia clínica,  es tracta de l’estudi del comportament dels animals domèstics, com són els més comuns el gos i el gat.

L’etòleg és un professional graduat o llicenciat en Veterinària, Biologia, Psicologia, Pedagogia o Medicina, que ha cursat un màster universitari en Etologia Clínica.

És l’especialista que ofereix serveis de diagnòstic, prevenció, tractament i seguiment de problemes de comportament en gossos i gats domèstics. 

El veterinari etòleg pot tractar tots els nivells d’un problema de comportament amb implicació de problemes orgànics (de salut) al ser l’únic especialista que pot receptar fàrmacs. En canvi, l’etòleg amb una altre especialitat, en aquests casos, haurà d’anar sempre de la mà d’un veterinari.

Els problemes de comportament que pot tractar un etòleg són els següents:

– Agressivitat amb persones, gossos o altres animals
– Conducta destructiva en gossos
– Rascat inadequat en gats
– Eliminació inadequada d’orina i fems
– Lladrucs excessius
– Miols excessius
– Fòbies a tempestes, petards, trànsit, etc.
– Por a persones, gossos o altres animals
– Falta de control en el maneig de l’animal
– Excés d’activitat
– Conductes repetitives estereotipades
– Alteració de la conducta alimentària
– Alteració de la conducta sexual
– Alteració de la son

Un educador caní és el professional que ofereix el servei de modificació de la conducta de problemes de comportament d’un gos, diagnosticats prèviament per un etòleg. El seu objectiu és, per una banda, poder educar als propietaris per entendre millor el llenguatge i les necessitats canines. Per l’altre, educar el gos perquè tingui una millor relació amb el seu entorn i millorar el seu vincle amb persones i altres animals. També existeix l’especialització en educació felina, tot i no ser tant comuna com l’educació canina.

Els problemes de comportament que pot tractar un educador caní, diagnosticats prèviament per un etòleg, són els següents:

– Agressivitat amb persones, gossos o altres animals
– Conducta destructiva en gossos
– Eliminació inadequada d’orina i fems
– Lladrucs excessius
– Fòbies a tempestes, petards, trànsit, etc.
– Pors a persones, gossos o altres animals
– Falta de control en el maneig de l’animal
– Escés d’activitat
– Conductes repetitives estereotipades
– Alteració de la conducta alimentària
– Alteració de la conducta sexual
– Alteració de la son

Un ensinistrador caní és el professional que ofereix el servei de modificació de la conducta d’un animal sense que presenti problemes de comportament. El seu objectiu és poder ensenyar unes habilitats concretes a base d’exercicis i reptes mentals que estimulen i ajuden a satisfer les necessitats cognitives i fisiològiques de l’animal.

En aquest cas, en no tractar problemes de comportament, l’ensinistrador tracta les habilitats següents:

– Agility i altres ensinistraments esportius
– Ensinistrament en obediència: seure, tombar-se, aixecar-se, atendre a la crida del propietari, caminar al costat, etc.
– Ensinistrament per a funcions especials: gossos de policia, rastreig d’olors, guàrdia i defensa, etc.
– Ensinistrament per a gossos d’assistència

Ensinistradors, educadors i etòlegs poden tractar diferents nivells del comportament d’un animal. 

L’ensinistrador caní millora les habilitats cognitives i fisiològiques que no tinguin relació amb problemes de comportament ni amb el malestar emocional de l’animal. Per tant, no incideix en la modificació de l’emoció interna del gos ni en la millora d’un problema.

En canvi, l’educador caní sí que pot tractar els problemes de comportament i el malestar emocional del gos relacionats amb el seu entorn i vincle amb persones i altres animals. Poden arribar a un nivell més alt d’implicació en el comportament de l’animal.

A diferència dels altres especialistes, l’etòlegs és l’únics professional que pot diagnosticar un problema de comportament i, per tant, pot també tractar la modificació de conducta conseqüent.  Passa el mateix amb l’etòleg veterinari en ser l’únics que, a més, pot receptar medicació per acompanyar el tractament etològic amb un de farmacològic en cas de ser necessari. Aquests professionals poden tractar principalment gossos i també gats.

L’origen d’un problema de comportament acostuma a ser multifactorial i complex. Per tant, és imprescindible tenir coneixements especialitzats per poder resoldre un cas  mitjançant un tractament efectiu amb resultats duradors.

El criteri més important per escollir el millor professional per al teu gos o gat, en primer lloc, és que el professional treballi en l’educació positiva i, per tant, que tingui com a prioritat el benestar animal a l’hora d’aplicar el tractament. Les tècniques aplicades amb aquest mètode són les úniques que generen un aprenentatge a llarg termini sense deteriorar el vincle que tinguis amb l’animal. 

En segon lloc, sempre dependrà del motiu pel qual necessitis un professional. Si el teu animal no presenta cap problema de comportament i vols millorar el vincle i l’obediència, l’ensinistrador és qui pot ajudar-te a assolir aquests objectius. En canvi, si el teu animal sí que presenta un problema de comportament, l’etòleg i l’educador, treballant conjuntament, són els principals professionals que poden tractar les necessitats que presenti el teu gos o gat.

L’educació en positiu és l’única tècnica de treball que respecta el benestar animal i que té una eficàcia demostrada científicament. Aquesta metodologia es basa en el reforç de les conductes que desitgem que apareguin en el nostre animal i que es mantinguin a llarg termini i en ignorar les que no desitgem i volem que desapareguin. Treballant amb l’educació en positiu, l’animal canvia el seu comportament perquè s’ha creat un aprenentatge basat en la motivació, la confiança, un canvi positiu de percepció i un millor vincle animal-humà. Aquest aprenentatge és sòlid i es manté al llarg del temps.

El càstig, en canvi, es tracta de la tècnica de treball que no respecta el benestar animal. Aquesta metodologia es basa en el càstig físic (collars de punxa, elèctrics, de cadenes o d’ofec, pistoles d’aigua, cops al morro o a extremitats de l’animal i un llarg etc.) o la combinació d’un càstig verbal prolongat juntament amb un càstig físic. Treballant amb el càstig, l’animal canvia el seu comportament perquè s’ha creat un aprenentatge basat en la por. Aquest aprenentatge no és sòlid i no es manté al llarg del temps, ja que afavoreix l’aparició de trastorns d’ansietat i angoixa que acostumen a derivar en conductes agressives cap als propietaris i altres animals.