La regla d’or en educació canina és treballar en positiu. Això implica premiar totes aquelles conductes desitjades i ignorar o redirigir (és a dir , oferir una alternativa) les que no desitgem. Mai castigarem. D’aquesta manera aconseguim reforçar en el temps les que volem que facin i, a la vegada, que deixin de fer les que no volem.  L’educació en positiu respecta el benestar animal, millora i enforteix el vincle entre l’humà i l’animal i està avalat per la comunitat científica. És molt important que si contactem amb un etòleg, educador o ensinistrador, demanem si treballen exclusivament en positiu. Si no ho fan, més valdrà que en busquem un altre.

Per què no castigarem? No només per raons d’efectivitat, doncs no és un mètode efectiu per aconseguir que els nostres companys aprenguin conductes a llarg termini. A més, el càstig provoca un estat de frustració i incomprensió als nostres companys animals que, sovint, acaba generant problemes de conducta com agressivitat i estrès, entre d’altres. A més, deteriora el vincle amb ells.

Com premiem?

Amb un premi de més o menys valor segons la dificultat de la conducta que volem que facin. És a dir, si ens costa molt que aprenguin determinada conducta podem utilitzar menjar (si és que prefereix el menjar a una carícia), però si li resulta molt fàcil, potser amb un “molt bé” en tindrà prou. Un premi no té perquè ser sempre un tros de menjar com un trosset de pernil dolç. També pot ser simplement una carícia o un «molt bé».