Existeixen diferents causes que poden portar a un/a gos/sa a desenvolupar ansietat per separació (APS). En aquesta publicació només parlarem de la que podria ser ocasionada per aquest període de confinament. Es coneix com a hipervincle secundari.
Posarem que en aquest cas l’animal té nom i cognom: una gossa, mestissa i de 4 anys, de nom Lira. El què pot succeir és el següent: La Lira, abans d’aquesta inesperada situació, tolerava bé quedar-se sola. És a dir, preferia estar amb els seus companys humans, clar, però no experimentava ansietat quan marxaven, sinó que ho aprofitava per fer alguna becaina, i s’entretenia amb algun joc a casa. Però de sobte, sense saber per què, els seus companys humans es queden tot el dia a casa. És a dir, segurament canviar radicalment la seva rutina, doncs en comptes de fer la becaina i jugar sola, prefereix jugar amb els seus companys humans, que hi estan disposats, i la becaina la fa més endavant, quan un dels seus companys humans també la fa, després de dinar.
Aquest canvi de rutina, si no sabem com manejar-lo, podria desenvolupar en la Lira que, quan la situació (esperem que aviat, però sent realistes com a mínim un mes) es normalitzi, ho passi realment malament davant el nou canvi, que aquesta vegada implica passar, de nou, llargues estones sola.
I doncs, com ho podem fer per què la Lira afronti bé el nou canvi quan tot torni a la normalitat?
1. Intentar respectar els horaris i rutines que seguia amb anterioritat i que seguirà passat el període de confinament.
En aquest cas, per exemple, procurar que mantingui la seva becaina matinera, i fomentant que s’entretingui sola durant les estones en les què abans també ho feia.
Per exemple, en l’hora en què abans marxàveu de casa i es quedava sola, procureu ignorar-la i dediqueu-vos a fer altres coses, per a què ella entengui que pot fer la becaina com sempre, o jugar ella sola amb jocs comestibles.
I els passejos manteniu-los, en la mesura del possible, en els mateixos horaris que fèieu abans. Aviat publicarem un nou article per ajudar-vos a fer més profitós un passeig més curt.
2. Fomentar la seva autonomia.
Si ens segueix per tota la casa, comença a exigir (bordant, per exemple) que deixem portes obertes no li farem cas. Ho ignorarem. Tot excés de demanda d’atenció l’hem d’ignorar sempre. I més si comença a desenvolupar-lo arrel de la nova situació. Penseu que si l’ignorem a vegades però d’altres li fem cas, estem empitjorant encara més aquest excés de demanda.
3. Lligat a aquest últim punt, crearem (si no la teníem ja creada) una zona de seguretat.
Com ara una manta o bressol, o un transportin SENSE PORTA (mai ha de poder-se quedar tancada dins). En aquesta, només han de passar-hi coses positives, i on el càstig no hi tingui cabuda (no n’hauria de tenir mai, però menys en aquest cas). Cada vegada que la Lira s’entretingui sola i es dirigeixi a aquest espai, la premiarem per fer-ho. Podem afegir jocs interactius (com un Kong), per a què li sigui fàcil quedar-s’hi. Publicarem en breu més informació de com utilitzar el Kong i altres possibles elements que ajudin als vostres companys animals a mantenir-se ocupats.
El què cal tenir sempre present és que els nostres companys canins no entenen per què de sobte ens estem quedant tot el dia a casa. Per això, per evitar que quan tot torni a la normalitat puguin desenvolupar ansietat per separació (APS) pel fet de quedar-se sols, cal ajudar-los a mantenir rutines i fomentar la seva autonomia.